TÀPERES (MENORCA)

Les tàperes són un condiment indispensable per a molts plats de la gastronomia balear. Es tracta d'un producte tradicional i l'ús que se'n fa a la cuina ja va ser experimentat pels grecs i els romans. Aquests darrers eren veritables especialistes a l'hora d'acompanyar carn o peix amb tàperes.

La tàpera no és un fruit ni una llavor, sinó el brot d'una planta que coneixem per taperera. El nom científic d'aquesta planta és Capparis spinosa, i és classificada com una mata de diversos cicles anuals que a l'hivern s'asseca, de manera que només se'n manté viva una arrel fonda d'escasses ramificacions.

És una mata i, essent la seva flor de terra, això obliga a treballar ajupit en època de calor, entre el maig i l’agost.

Tradicionalment aquest treball el feien les dones, que aprofitaven el despuntar del dia per començar la jornada. D'aquesta manera s'aconsegueix d'arrencar els brots quan encara són durs de la fresca de la nit, i es redueix el risc de clavar-se les punxes que la planta té al voltant de les fulles.

Una vegada recollides, les tàperes es poden guardar envinagrades seguint un senzill procés i queden llestes per consumir en forma d'acompanyament, en la preparació de salses, o com a ingredient de plats elaborats.

MATA DE TAPERERA

FLOR DE TAPERERA

Si es deixa créixer la tàpera, el brot produeix una flor grossa de pètals de color blanc.

TÀPERES AMB SAL ABANS DE CONFITAR-LES

POTS DE TÀPERES CONFITADES AMB SAL I VINAGRE

TORRE DE CALA TEULERA O DE LA MOLA (MAÓ)

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA





BRAU

RAÇA "LIMOUSIN"

CALA PARTIÓ (MAÓ)

Aquesta cala es troba a s'altra banda des Port

CALA AVELLANA (MAÓ) 2012

BASÍLICA DES FORNÀS DE TORELLÓ (MAÓ) 2012

Petita Església paleocristiana excavada el 1957 prop d'un conjunt talaiòtic, la nau de la qual estava pavimentada per un magnífic mosaic que encara podem veure. És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat. Data del segle VI dC, quan l'exèrcit bizantí de Justinià -emperador romà d'Orient que aspirava a reconstruir l'Imperi Romà d'Occident-, havia conquerit les Illes Balears. Al costat nord conserva una petita pica baptismal semiesfèrica construïda de pedra i morter amb un revestiment que la impermeabilitza. El mosaic presenta motius geomètrics, representacions d'aus en clara referència al paradís i, entre la nau i la capçalera, dos lleons enfrontats a una palmera. Els lleons representen el poder de la mort, i la palmera l'arbre de la vida. De la mateixa manera , els brots de raïm que envolten l'espai que ocupava l'altar representen la vida, mentre que els paons que hi estan enfrontats representen la resurrecció.

OCELLS DE MENORCA: MILOCA (Neophron percnopterus)

MILOCA (Neophron percnopterus)

La miloca és l’'únic voltor que tenim a Menorca, de plomatge blanc, la faç despullada i de color groc i plomes llargues al cap molt distintives. El patró blanc i negre de les ales en vol el pot fer confondre amb el soter en fase clara, del qual es diferencia per la coa en forma de rombe i el coll estirat. Tot i ser una au de caràcter migratòri, la població de miloca a Menorca és sedentària. Entre els anys 1988 i 2001 va patir un descens important, estimat en un 20%, de la seva població, segurament degut al consum d’esquers enverinats col·locats al camp per al control de predadors. A partir de l’any 2002 la població ha variat entre les 45 i 50 parelles territorials i es manté estable gràcies a l'’excel·lent taxa de supervivència i a la bona productivitat. Se la pot veure principalment al ponent de l'’illa i als barrancs de la costa sud. 

SOM (Guia Interactiva dels Ocells de Menorca) 

POBLAT PREHISTÒRIC DE TALATÍ DE DALT (MAÓ) 2012

Taula de Talatí de Dalt

Talatí de Dalt és un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa. Conserva diferents monuments: un talaiot de planta el·líptica i perfil troncocònic, el recinte de taula, un sector d’habitatges o cases que conserven la coberta de lloses col·locades de manera radial i sustentades sobre columnes (anomenades sales hipòstiles) i algunes coves. Els talaiots i el santuari representen la part pública del poblat, mentre que la resta d’edificacions corresponen a la part privada. Aquests poblats varen començar la seva activitat a finals de l’edat del bronze (al voltant del 1300 aC) i varen perdurar fins ben entrada l’època romana.

Recinte de Taula

El recinte de taula de Talatí de Dalt té una configuració especial, ja que una columna i el seu capitell es recolzen sobre el lateral de la T central (probablement perquè van caure de manera accidental).



Talaiot



Cases Talaiòtiques i recintes coberts

En aquesta zona excavada hi ha tres cambres amb columnes i lloses de pedra que formen la coberta. Aquests espais s’associen a patis interiors i espais tancats aptes per a l’allotjament i per a desenvolupar tasques domèstiques.

Cova natural

No hi ha informació sobre la utilització d’aquesta cova en temps passats però podria haver estat utilitzada amb finalitats funeràries abans de l’existència del poblat de Talatí.

Cisterna i beurades per al bestiar (segle XIX).

La cisterna recollia algunes tones d’aigua de pluja quan el sòl circumdant s’abeurava. Quan el bestiar pasturava les tanques properes era necessari omplir les beurades poant l’aigua amb una corda, una corriola i un poal.