TORRENT DE SALAIRÓ - BINIMEL·LÀ (ES MERCADAL)

La platja de Binimel·là sovint només es coneix com un lloc de pas per anar cap a la veïna cala Pregonda. No obstant això, l’entorn immediat de Binimel·là té un gran interès natural i paisatgístic. Com altres platges de tramuntana, aquesta també té associats un arenal, que s’endinsa cap a l’interior uns 800 m, i una zona humida alimentada pel torrent de Salairó. Aquest torrent forma una bassa de desembocadura que, en època de pluges, trenca la platja i arriba a la mar com podeu veure en aquesta imatge.

El torrent alimenta una petita maresma litoral situada més a cap a l’est, darrere la platja. Aquesta maresma es troba bastant reblerta per la vegetació, però presenta un bon estat de conservació, amb la zonació vegetal típica d’aquests indrets: un marge ben constituït de tamarells i un interior amb canyís.

Al llarg del torrent de Salairó es poden trobar animals habituals d’aquests ambients com polles d’aigua i anguiles, però els animals més visibles des de la platja són les ànedes i oques semidomèstiques o assilvestrades que passegen per l’extrem de la bassa de desembocadura més pròxim a la platja.



Binimel·là està dins l’ Àrea Natural d'Especial Interès,ANEI i presenta un aspecte quasi verge.





PLATJA DE CALESPIQUES (CIUTADELLA) 2011

POLVORÍ DE LA GUERRA CIVIL - CAP DE CAVALLERIA (1936 - 1939) FORNELLS (ES MERCADAL)

Al costat del far de Cavalleria es troba un polvorí de la Guerra Civil. És possible d’entrar-s’hi (no més de 15 o 20 metres), amb una llanterna perquè hi ha un tros fosc i gaudir d’una molt bona vista de l’Illa des Porros.

ENTRADA PORT INTERIOR DE CIUTADELLA

ES CLOT DE SA CERA (CIUTADELLA)

Petita cala ubicada entre Cala Blanca i Santandria amb uns excel·lents fons per al busseig.

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA

"VAQUES DE LA REINA"
D'ARREL FRIBURGUESA

La raça nomenada de la reina, descendia del grup que regalà a l’illa Isabel II, en 1863. Són de gran talla, amb taques blanques i/o roges i un caràcter força constant; presenten una faixa (clenxa) al llarg de l’espinada. Aquest bestiar els menorquins l’han tingut en força estima i per això que aquest tipus, encara que desfigurat, persisteix. El grup de bòvids regalat per la Reina procedia de la Real Casa de Campo. Aquesta raça va ser símbol del canton de Friburg (Suïssa) i va desaparèixer d’aquelles terres l’any 1975, essent reemplaçada per la raça Holstein (Frisona), d’origen holandès, també amb taques blanques i negres, però amb una major capacitat per a produir llet.

 

"VAQUES MENORQUINES"
 ROJA / VERMELLA

 La vaca menorquina és un representant clar del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, present a l'illa, segons indiquen diverses excavacions realitzades, abans del segle X a.C. Durant molts d’anys fou la raça majoritària o dominant a l’Illa de Menorca, amb una clara tendència dirigida a la producció de llet i el formatge com a producte final. Actualment la seva població és molt reduïda, i es destina principalment a la producció de carn.

Es tracta d'una raça rústica, forta, tranquil•la i amb gran instint maternal. La seva grandària és mitjana i les seves proporcions allargades. La seva conformació corporal s'assembla al biotipus de doble producció (llet i carn). Els animals són majoritàriament sulls i el seu color és roig, amb variacions d’intensitat que van des del ros clar al roig fosc.

La va dur un poble de navegants, un poble que tenia el brau com animal sagrat. Són de raça ibèrica, sense banyes. La jerarquia dins el ramat és de gran importància. A un lloc destacat hi ha la vaca més vella, l'àvia de totes, respectada; ella comanda.

 VAQUES "FRISONES" O "HOLSTEIN"

Les vaques frisones que pasten tranquil•lament als verds camps, envoltats de murs de pedra seca, formen una important part del paisatge de Menorca. Aquestes constitueixen la base de la ramaderia insular i la seva llet és la matèria prima per a la producció del internacionalment conegut formatge de “Mahón” – Menorca. Majoritàriament, són vaques frisones, però a més a més n'existeixen d’altres.

La vaca frisona va començar el seu desenvolupament a Menorca els anys 60 del segle XX.

VAQUES "FLECKVIEH"

VAQUES "CHAROLAISES"