COVA DES COLOMS (ES MIGJORN GRAN)

Es tracta d'una gruta natural oberta al penya-segat oriental des Barranc de Binigaus. El seu sostre s'eleva fins als 24 metres d'altura, amb 110 metres de longitud i 15 d'amplada, semblant a una enorme catedral natural. Les seves dimensions realment fan que la figura humana resulti insignificant al seu interior.

NA COMERMA DE SA GARITA -SANTUARIS (ALAIOR) 2010

Aquesta és una de les construccions més misterioses de la cultura talaiòtica. Sovint ha estat classificada com a sala hipòstila, per les seves nombroses columnes mediterrànies, encara que també ho ha estat entre les taules perquè té una taula al seu costat esquerra, tot i que no té quasi res a veure amb un santuari de taula típic. Aquest monument té planta rectangular, una façana amb una sèrie de columnes alineades (deurien ser sis originalment) i els buits entre elles que permetrien l'accés a l'interior del recinte. Degut a que està tot amb runes i vegetació, resulta difícil saber més sobre l'estructura del monument. Per afegir-li més misteri, a la cantonada esquerra del fons sembla traspuntar una taula, però sense el corresponent recinte. Com és més petita del que és normal en les taules, tal vegada es tractava d'algun tipus d'altar.

Ll. Plantalamor ha apuntat que tal vegada el monument de Sa Comerma tingui alguna funció funerària.

TORRE TALAIA D'ARTRUTX -CALA'N TURQUETA (CIUTADELLA)

És una torre tipus talaia de planta circular i presenta un talús a la seva base. Es troba a 62 metres del nivell de la mar.

La terrassa tenia la finalitat d'observar els moviments dels vaixells i de transmetre senyals.

Encara és visible la resta del matacà defensor de la porta d'entrada format per 4 mènsules.

Sembla que la seva construcció data del segle XVII.

L'any 1960 el Ministeri d'Hisenda la va vendre a una propietat particular.

RAFAL RUBÍ -NAVETA SUD (ALAIOR) 2010

Edifici funerari en forma de nau invertida format per un corredor i una cambra que originàriament en tindria una altre a la part superior.

En aquest monument s'hi realitzaren els enterraments comunitaris a finals de l'època pretalaiòtica i es seguí utilitzant en el talaiòtic inicial (1600 - 1000 aC).

RAFAL RUBÍ -NAVETA NORD (ALAIOR) 2010

Edifici funerari en forma de nau invertida format per un corredor i una cambra que originàriament en tindria una altre a la part superior.

En aquest monument s'hi realitzaren els enterraments comunitaris a finals de l'època pretalaiòtica i es seguí utilitzant en el talaiòtic inicial (1600 - 1000 aC).

S'accedeix a la cambra inferior per una llosa perforada on encara s'hi pot observar al rebaix on s'hi encaixava la porta.

SES ROQUES LLISES -DOLMEN- SEPULCRE MEGALÍTIC (ALAIOR) 2010

Sepulcre megalític del Pretalaiòtic (II mil·lenni aC). Els anomenats sepulcres megalítics són tombes col·lectives de l'època pretalaiòtica, que poden datar-se cap al 1800 - 1600 aC. Un dels més coneguts és el de ses Roques Llises. Consta d'una cambra funerària formada per grans lloses posades de cantell, que es trobaven cobertes també per lloses horitzontals. S'accedia a aquesta cambra funerària per una llosa perforada, ben visible encara, després de travessar un petit corredor. Tot el conjunt estava cobert per terra i pedres, tot formant un petit túmul. Actualment només es veuen algunes lloses de la cambra funerària i restes del corredor i del mur de contenció. Els difunts eren dipositats a la cambra funerària amb alguns materials (ceràmiques, objectes d'os i de metall), part dels quals foren rescatats durant l'excavació.  

ES MESTALL -TALAIOT (ES MIGJORN GRAN)

BELLA VENTURA -TAULA (CIUTADELLA)

Encara que aquesta Taula no es conserva intacta, doncs la seva pedra capitell es troba caiguda i trencada davant la pedra suport, és un santuari únic perquè es conserva la llinda de l'entrada en la seva posició original. Així, s'accedeix al recinte per l'entrada original, pujant un escaló. El santuari va ser descobert el 1926. S'hi conserven sis pilastres, de les que la tercera començant des de l'entrada cap a l'esquerra fa les funcions de pilastra-taula, i la quinta és la columna exempta. La pedra suport, que es manté quasi completa en la seva posició original té una sola pedra flanquejadora al costat esquerra segons mirem des de l'entrada del recinte. El santuari té planta de ferradura i és en general, de dimensions bastant reduïdes. Al costat del santuari hi ha una sala hipòstila mig en runes, que conserva part del seu sostre.

TREPUCÓ -POBLAT TALAIÒTIC- (MAÓ) 2010

El Poblat de Trepucó és un dels millors jaciments arqueològics megalítics de Menorca pel seu enorme talaiot i la bona conservació de la seva taula. Excavat per l'arqueòloga anglesa Margaret Murray al 1931, va ser declarat Monument Històric Artístic al mateix any. Aquest poblat té una superfície d'uns 5000 m2 que originalment estava emmurallada però que ara només conserva alguns fragments d'aquesta muralla i dues torres quadrades de defensa al mur oest. Per les troballes dels arqueòlegs se sap que van existir almenys set talaiots, dels quals avui se'n conserven dos. El talaiot central és un dels més grans de Menorca i és dels de tipus massís, amb una finestreta en la part superior. Al voltant d'aquest talaiot hi ha una construcció en forma d'estrella que va ser aixecada al segle XVIII per les milícies franceses quan volien prendre Maó de mans dels anglesos. Adossat a la muralla es troba el segon talaiot, més petit però ben conservat. A l'esquerra del poblat ens trobem amb la magnífica taula que va ser reconstruïda a començaments dels anys 70 del segle XX i se li va afegir un reforç en la part posterior per evitar la seva caiguda.

TORRE DE SA MESQUIDA (MAÓ) 2010

Edat Moderna (segle XVIII). Les roques negres de sa Mesquida foren testimonis l'agost de 1781 del desembarcament de l'exèrcit espanyol. Era l'expedició enviada per Carles III per conquistar Menorca als britànics. Les tropes espanyoles no trobaren resistència i es dirigiren a Sant Felip per posar setge al castell. Alguns anys més tard, després d'ocupar novament Menorca, les tropes britàniques decidiren canviar d'estratègia. Enlloc de confiar únicament en una gran fortalesa es disposaren a fortificar el litoral amb torres dotades de bateries, seguint el projecte ja iniciat pels espanyols, per avortar els desembarcaments enemics. Una de les onze torres construïdes pels britànics entre 1799 i 1802 fou la de sa Mesquida. Corresponen a la tipologia coneguda com Martello Towers, molt difosa a diverses zones sota domini britànic. La torre de sa Mesquida destaca pel seu color negre, propi dels vells materials paleozoics de l'entorn. És de planta circular amb paraments de pedra i morter. L'interior consta de planta baixa i pis, on es desenvolupava la vida de la guarnició. La part superior està parcialment protegida per un parapet elevat amb matacans. Originàriament la porta estava situada al nivell del primer pis. 

CALA LLONGA -Costa Nord del Port- (MAÓ) 2010

SO NA CAÇANA (ALAIOR)

Lloc de culte amb recintes de taula, Talaiòtic (I mil·lenni aC).

No és exactament un poblat, tot i que com a tal s'ha qualificat en diverses ocasions. Més aviat sembla que era un centre de culte important, ja que hi ha dos recintes de taula (un molt modificat amb posterioritat, segurament durant l'època romana, i en part enllosat) i un monument turriforme; les taules estan incompletes. Un dels recintes es troba adossat al monument turriforme i en molt bon estat de conservació. Als murs interiors hi són visibles diversos nínxols que podrien servir per dipositar-hi ofrenes. No sembla haver-hi evidències d'un nucli de població en aquest jaciment, per la qual cosa ens trobam amb un cas únic a Menorca de centre cerimonial que possiblement era utilitzat per les comunitats de la part oriental de l'illa.