imatges de menorca

CALA EN TURQUETA I ENTORN (CIUTADELLA)

2012-02-13T03:52:00.000-08:00

Passejant per aquesta platja verge un capvespre d'hivern

OCELLS DE MENORCA (PUPUT)

2012-02-10T04:15:00.000-08:00

PUPUT (Upupa Epops)

CALA MORELLA NOU - ENTORN (MAÓ)

2012-02-07T01:33:00.000-08:00

OCELLS DE MENORCA (ROPIT)

2012-02-04T03:38:00.000-08:00

ROPIT o PIT-ROIG (Erithacus Rubecula)

CALA PUDENT I ENTORN (ES MERCADAL)

2012-02-01T07:57:00.000-08:00

Cala Pudent es troba a poc més d’un kilòmetre de l'Arenal de Son Saura. És una platja verge i està envoltada de tot tipus de vegetació. Just davant d’aquesta platja, a l’altra banda de l’entrada de mar, apareix una altra platja mixta de còdols i arena de petites dimensions.

L'entrada de mar que queda a l’esquerra, és també la desembocadura d'un torrent on es pot observar el típic paisatge de les zones humides.

TORRENT DE CALA PUDENT (ES MERCADAL)

2012-01-29T03:06:00.000-08:00

Cala Pudent és una cala relativament llarga (300 m) i estreta (50 m) situada al costat de llevant de la península de la Mola de Fornells. No obstant això, la platja principal no és a l’extrem final de la cala sinó que és a una ramificació lateral. En realitat, es tracta de dos canals torrencials propers que donen lloc a dues cales amb una mateixa entrada de mar. Llavors, per una banda, al final de la cala es troba una platja mixta d’arena i llims, que rep una gran acumulació de restes vegetals de posidònia. Més endins, apareix la sortida d’un torrent que recull aigua de la plataforma calcària de la Mola de Fornells. Aquest torrent, de perfil encaixat, forma una petita bassa de desembocadura al seu tram final.

TORRENT DE TREBALÚGER (FERRERIES - ES MIGJORN GRAN)

2012-01-26T00:57:00.000-08:00

El barranc de Trebalúger, un dels més importants de l’illa per llargada i profunditat, però sobretot per la persistència i el cabal del torrent que hi transcorre. El torrent arriba a la platja formant un gran meandre que alenteix l’aigua i crea una zona humida petita envoltada de canyars i camps de conreu darrere la platja. Quan duu prou aigua, el torrent trenca la barra d’arena i surt a la mar per la banda de ponent, just entre la paret vertical de roca i l’arenal.

La nova depuradora de Ferreries, a Menorca, aboca productes tòxics en aquesta platja verge.

Alts nivells de mercuri, arsènic o zenc, apareixen en analítiques fetes a les aigües de Trebalúger. La nova depuradora de Ferreries ha d'afrontar seriosament el problema de la contaminació industrial sense més demores.

Aquesta depuradora està preparada només per depurar les aigües d'origen domèstic, però rep també les aigües del polígon industrial. Les indústries estan obligades a fer una depuració prèvia abans d'abocar al clavegueram, però no hi ha cap sistema de control establert, malgrat que el GOB ho va demanar formalment abans que el polígon es connectés.

Si hi ha indústries que aboquen contaminants importants al clavegueram, la depuradora municipal no els elimina i van a parar al torrent de Trebalúger, on s'aboca l'aigua teòricament depurada. El torrent passa pel barranc i acaba a la platja. Tot aquest paratge està declarat ANEI i Xarxa Natura 2000.

(Resum de premsa 10-01-2012)

OCELLS DE MENORCA (PINSÀ)

2012-01-23T01:02:00.000-08:00

PINSÀ MASCLE (Fringilla Coelebs)

PLATJA DES GRAU (MAÓ)

2012-01-19T05:19:00.000-08:00

CREUS DE TERME DE MENORCA

2012-01-16T01:06:00.000-08:00

CAMÍ DE BINIARROCA (SANT LLUÍS)

L’única Creu de Terme que es conserva a Maó, marca la confluència amb els termes de Sant Lluís i es Castell i es troba al camí de Biniarroca. Va ser construïda a meitat del segle XX i gràcies a l’iniciativa dels vesins, es va aconseguir restaurar i donar-li el seu aspecte original, amb el suport de l’Ajuntament i el Consell.

CAMP D'ALAIOR

2012-01-13T01:39:00.000-08:00

ILLA D'EN COLOM (MAÓ)

2012-01-09T03:18:00.000-08:00

És la més gran de les illes que envolten el litoral menorquí. A la costa nord presenta penya-segats de gran alçada, que descendeixen cap al sud, on s’obren dues platges: sa platja de s’illa o de Tamarells i s’arenal des Moro. Runes d’una basílica paleocristiana confirmen que va ser ocupada a l’antiguitat. Durant el segle XVIII es va utilitzar com a llatzeret i, després, com a explotació agropecuària i minera, ja que posseeix una mina de zinc. També conserva les restes d’un petit cementeri. Forma part del Parc Natural de s’Albufera des Grau, i és una zona protegida de flora i fauna.

S'ILLA DES DE DALT SA TORRETA

DES DE LA PLATJA ES PATRÓ LLORENÇ

POBLAT PREHISTÒRIC DE TORRE TRENCADA (CIUTADELLA)

2012-01-06T12:59:00.000-08:00

RECINTE DE TAULA

Poblat prehistòric que va perdurar fins al final de l'època romana i del qual es conserven la taula, un talaiot, algunes coves artificials excavades al subsòl rocallós i unes sepultures excavades a la roca, probablement d'època alt medieval. La taula de 2,7 m. d'altura i el capitell de 2,5 m. és una de les més belles de l'illa, amb una columna de reforç a la part posterior, però no conserva el recinte que l'envoltava. Una cosa peculiar és la reutilització de diverses pedres del poblat per a la construcció d'uns bancs i una taula. També disposa d'un aljub o cisterna per emmagatzemar aigua.

Torre Trencada es troba a uns 7 km a l’est de Ciutadella, pel camí vell de Maó.

COVES ARTIFICIALS D'ENTERRAMENT (HIPOGEUS)

RESTES DEL TALAIOT

SALA HIPÒSTILA

TAULA I BANCS FETS AMB LA REUTILITZACIÓ DE PEDRES DEL POBLAT

SEPULTURES ANTROPOMÒRFIQUES

ALJUB

POU

PASTURA A MENORCA

2012-01-03T13:46:00.000-08:00

Menorca es caracteritza per practicar una ramaderia extensiva principalment de vaques, on les ovelles, cabres i porcs en són un bon complement. Aquests darrers (porcs i cabres) són els que actualment tenen una major presència a les superfícies forestals de l’Illa, ja que pasturen a les parts més marginals de les finques. El sistema de parets seques (en general no gaire ben conservat dins el bosc) és essencial per una bona gestió de la pastura. Per aquest motiu, avui dia aquest ús del bosc es veu limitat

Cabres i bestiar de cabestre (ases i cavalls) fan un aprofitament de la vegetació arbustiva i, a part d’algun suplement que els dóna el pagès, sovint representa el seu principal aliment. Els bens aprofiten zones de marina baixa i poc espessa així com ullastrars en regeneració.

ES MERCADAL

2011-12-30T10:41:00.000-08:00

PLATJA DE MONGOFRA NOU O ES SIVINAR DE MONGOFRA (MAÓ)

2011-12-27T12:41:00.000-08:00

La platja de Mongofra Nou està inclosa dins el Parc Natural de l’Albufera des Grau, l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i la Xarxa Natura 2000. La part marina també és parc natural. Situada al fons d’un dels nombrosos entrants de mar que presenta la costa en aquest sector de tramuntana. Gràcies a la forma semicircular de la cala i a la seva sortida encarada a llevant, aquest enclavament dóna un bon recer a les embarcacions, fins i tot els dies de tramuntana. La platja està formada per la sortida de dos torrents i es troba encaixada entre dos promontoris. La platja està associada a masses forestals de savines i pins, que ofereixen ombra al visitant. És des d’aquesta zona boscosa, per allà on trenca el segon torrent, per on s’arriba fins a la platja veïna de s’Enclusa, caminant 10 minuts seguint un camí paral•lel a la costa.

A la platja destaca la presència d’una caseta d’aspecte singular. És l’anomenada caseta des senyor de Mongofra, una construcció particular utilitzada pels propietaris de la finca per gaudir de la platja.

Sobre el promontori situat a l’extrem nord de la platja es desenvolupa un sistema dunar en direcció oest que dóna lloc a una morfologia de dunes remuntants molt espectaculars, on també es poden apreciar restes de dunes fòssils adossades als penya-segats . A la zona de la sortida del torrent hi ha alguns camps de còdols arrodonits que presenten una erosió diferencial per l’acció del vent.

BARRACA DE S'ESPANTO (SANT CLIMENT)

2011-12-22T00:25:00.000-08:00

Aquesta barraca es troba al Camí de Sa Forana de Sant Climent.

Gabriel Pons Pons, conegut pels seus vesins com S’Espanto, és l’autor d’aquesta magnífica construcció, en una tanca de la seva propietat.

Segons he pogut contactar amb ell, l’ha construït a estones i la va acabar el mes de gener de l’any 2009.

Diu que no té cap inconvenient que les persones entrin a veure-la. També el fet de poder entrar a l’interior de la barraca, es pot contemplar millor aquesta esplèndida i diria jo, perfecta obra.

GALL D'INDI DE MENORCA

2011-12-19T05:29:00.000-08:00

Orígens

Com ocorre en la resta d’agrupacions europees d’animals d’aquesta espècie, tots són originaris de l’Amèrica Central i del Nord, descendents de les aus introduïdes el segle XVI al nostre continent en alguns dels viatges de tornada fets pels descobridors i colonitzadors d’aquelles terres. A més, el nom amb què se’l coneix dóna una idea clara del seu origen. En el cas concret de Menorca, el llibre de John Amrstrong, Història de l’illa de Menorca (1756), ja menciona la seva abundant existència i la qualitat de la carn.

MAÓ

2011-12-16T03:51:00.000-08:00

PORT - ILLA PINTO

ARBRE DE PISOS DALT COSTA DE SES VOLTES

PLAÇA DE LA BIOSFERA

SES PENYES DES CAPELL DE FERRO (MAÓ)

2011-12-13T03:16:00.000-08:00

Formació de maresos silicis coberta per una espessa marina de brucs i alzines.

Aquestes penyes les podeu contemplar des del Camí d'Addaia dins l'itinerari 3 del Camí de Cavalls

PLATJA DE S'ARENALET O ES CALÓ DES PEIX (MAÓ)

2011-12-10T01:00:00.000-08:00

Per arribar a aquesta platja de dimensions reduïdes, s’hi ha d’anar a peu pel Camí de Cavalls ruta 3 des de Favàritx desviant-nos en darrer moment cap a la costa o també des de l’entrada de la mateixa ruta que es troba al Camí d’Addaia (una vegada fet el tram de ses salines). La majoria de la gent hi accedeix per mar mitjançant embarcacions.

A uns 100 m. d’aquesta platja es troba la cala de S’Enclusa tal com podeu observar a n'aquesta imatge i més cap a l’Oest la veïna platja de Mongofra.

CREUS DE TERME DE MENORCA

2011-12-07T12:07:00.000-08:00

PLAÇA DE JAUME II (CIUTADELLA)

CAMÍ VELL DE (CIUTADELLA)

CAMÍ CARAGOL (CIUTADELLA)

CAMÍ DE LA TRINITAT (CIUTADELLA)

CAMÍ DE SANT JOAN (CIUTADELLA)

PLAÇA DALT SA QUINTANA (CIUTADELLA)

CAMÍ DE SANT JOAN (CIUTADELLA)

CARRETERA DE SANTANDRIA (CIUTADELLA)

CAMÍ DE SON SALOMÓ (CIUTADELLA)

(SENSE LA CREU) CAMÍ D'ALGAIARENS (CIUTADELLA)

 

CAMÍ DE SA COMA (CIUTADELLA)

Les Creus de Terme es construïen a les fronteres dels municipis i la seva funció era la delimitació territorial, tant de camins com de propietats o poblacions, a la vegada que complia amb una funció religiosa.

Totes les Creus de Terme que hi ha a l’illa estan declarades oficialment Béns d’Interès Cultural (BIC), motiu que les hi atorga la màxima categoria de protecció i obliga als propietaris a mantenir-les en bon estat de conservació. En la majoria dels casos correspondria als ajuntaments, exceptuant si alguna de les creus es trobés en una carretera propietat del Consell o dins d’una finca privada.

El Departament de Patrimoni del Consell Insular té quantificades unes 23 creus, però com la majoria van ser construïdes per gent anònima i no figuren a la documentació històrica, és difícil saber realment quantes n’existeixen o van existir.

SANT JOAN DE MISSA (CIUTADELLA)

SANT LLORENÇ DE BINIXEMS (ALAIOR)

PATI ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ (LLUCMAÇANES)

CALA EN BUSQUETS - PORT INTERIOR DE CIUTADELLA

2011-12-04T01:40:00.000-08:00

CALA MORTS (ES MERCADAL)

2011-12-01T05:43:00.000-08:00

TORRENT DE SALAIRÓ - BINIMEL·LÀ (ES MERCADAL)

2011-11-28T03:22:00.000-08:00

La platja de Binimel·là sovint només es coneix com un lloc de pas per anar cap a la veïna cala Pregonda. No obstant això, l’entorn immediat de Binimel·là té un gran interès natural i paisatgístic. Com altres platges de tramuntana, aquesta també té associats un arenal, que s’endinsa cap a l’interior uns 800 m, i una zona humida alimentada pel torrent de Salairó. Aquest torrent forma una bassa de desembocadura que, en època de pluges, trenca la platja i arriba a la mar com podeu veure en aquesta imatge.

El torrent alimenta una petita maresma litoral situada més a cap a l’est, darrere la platja. Aquesta maresma es troba bastant reblerta per la vegetació, però presenta un bon estat de conservació, amb la zonació vegetal típica d’aquests indrets: un marge ben constituït de tamarells i un interior amb canyís.

Al llarg del torrent de Salairó es poden trobar animals habituals d’aquests ambients com polles d’aigua i anguiles, però els animals més visibles des de la platja són les ànedes i oques semidomèstiques o assilvestrades que passegen per l’extrem de la bassa de desembocadura més pròxim a la platja.

Binimel·là està dins l’ Àrea Natural d'Especial Interès,ANEI i presenta un aspecte quasi verge.

CALES PIQUES (CIUTADELLA)

2011-11-25T13:13:00.000-08:00

COVA AL COSTAT DEL FAR DE CAVALLERIA (ES MERCADAL)

2011-11-21T08:55:00.000-08:00

Al costat del far de Cavalleria es troba una petita cova. És possible d’entrar-s’hi (no més de 15 o 20 metres), amb una llanterna perquè hi ha un tros fosc i gaudir d’una molt bona vista de l’Illa des Porros.

Si visiteu els voltants, probablement us sorprendrà la quantitat de munts de pedres que s’hi troben. Els turistes que visiten el far, els solen crear perquè diu la ”tradició” que si crees un piló de pedres que mirin al mar i demanes al far el desig de tornar a Menorca, aquest es complirà.

ENTRADA PORT INTERIOR DE CIUTADELLA

2011-11-18T01:09:00.000-08:00

ES CLOT DE SA CERA (CIUTADELLA)

2011-11-15T03:17:00.000-08:00

Petita cala ubicada entre Cala Blanca i Santandria amb uns excel·lents fons per al busseig.

VAQUES DEL CAMP DE MENORCA

2011-11-11T04:16:00.000-08:00

"VAQUES DE LA REINA"
D'ARREL FRIBURGUESA

La raça nomenada de la reina, descendia del grup que regalà a l’illa Isabel II, en 1863. Són de gran talla, amb taques blanques i/o roges i un caràcter força constant; presenten una faixa (clenxa) al llarg de l’espinada. Aquest bestiar els menorquins l’han tingut en força estima i per això que aquest tipus, encara que desfigurat, persisteix. El grup de bòvids regalat per la Reina procedia de la Real Casa de Campo. Aquesta raça va ser símbol del canton de Friburg (Suïssa) i va desaparèixer d’aquelles terres l’any 1975, essent reemplaçada per la raça Holstein (Frisona), d’origen holandès, també amb taques blanques i negres, però amb una major capacitat per a produir llet.

"VAQUES MENORQUINES"
ROJA / VERMELLA

La vaca menorquina és un representant clar del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, present a l'illa, segons indiquen diverses excavacions realitzades, abans del segle X a.C. Durant molts d’anys fou la raça majoritària o dominant a l’Illa de Menorca, amb una clara tendència dirigida a la producció de llet i el formatge com a producte final. Actualment la seva població és molt reduïda, i es destina principalment a la producció de carn.

Es tracta d'una raça rústica, forta, tranquil•la i amb gran instint maternal. La seva grandària és mitjana i les seves proporcions allargades. La seva conformació corporal s'assembla al biotipus de doble producció (llet i carn). Els animals són majoritàriament sulls i el seu color és roig, amb variacions d’intensitat que van des del ros clar al roig fosc.

La va dur un poble de navegants, un poble que tenia el brau com animal sagrat. Són de raça ibèrica, sense banyes. La jerarquia dins el ramat és de gran importància. A un lloc destacat hi ha la vaca més vella, l'àvia de totes, respectada; ella comanda.

VAQUES "FRISONES" O "HOLSTEIN"

Les vaques frisones que pasten tranquil•lament als verds camps, envoltats de murs de pedra seca, formen una important part del paisatge de Menorca. Aquestes constitueixen la base de la ramaderia insular i la seva llet és la matèria prima per a la producció del internacionalment conegut formatge de “Mahón” – Menorca. Majoritàriament, són vaques frisones, però a més a més n'existeixen d’altres.

La vaca frisona va començar el seu desenvolupament a Menorca els anys 60 del segle XX.

VAQUES "FLECKVIEH"

VAQUES "CHAROLAISES"

BRAU "LIMOUSINE"

VELER ATLANTIS AMSTERDAM A CIUTADELLA (29-09-2011)

2011-11-08T01:09:00.000-08:00

CALA EN CAVALLER (MAÓ)

2011-11-05T08:36:00.000-07:00

PLATJA DE S'ESCALA -FAVÀRITX (MAÓ)

2011-11-02T02:35:00.000-07:00

ES RINCÓ FONDO O CALÓ FONDO (SANT LLUÍS)

2011-10-30T13:51:00.000-07:00

ALBUFERA DES GRAU (MAÓ)

2011-10-27T02:44:00.000-07:00

Situada al nord del terme municipal, és la zona humida més important de l’illa i nucli principal de la Reserva de la Biosfera. Es tracta d’una llacuna d’unes 70 hectàrees, separada de la mar per una petita barrera d’arena que a vegades s’obre, a través del canal de sa Gola, i equilibra el grau de salinització de l’aigua. Amb una variada vegetació i fauna pròpia, acull, sobretot a l’hivern, colònies d’aus migratòries.

PLATJA DE CALA BLANCA (CIUTADELLA)

2011-10-24T01:08:00.000-07:00

CAP DE FAVÀRITX O PUNTA DE CAPIFORT TRAMUNTANA 20-10-2011- (MAÓ)

2011-10-21T01:33:00.000-07:00

El cap de Favàritx o punta de Capifort és un dels paisatges més espectaculars de l’illa per la seva imatge agresta, conseqüència del continu colpejar de les onades sobre una formació rocosa de pissarres grises i erosionables. L’any 1922 es va construir un far que va humanitzar un poc el conjunt; així i tot, de Favàritx s’ha dit que sembla un paisatge lunar, de formes fantàstiques, i que, quan bufa la tramuntana, recorda el far de la fi del món. La veritat és que ningú no pot quedar impassible davant aquest entorn, que, sobretot els dies de temporal, resulta d’una bellesa arravatadora.

ESGLÉSIA I CLAUSTRE DE SANT FRANCESC (MAÓ)

2011-10-19T06:10:00.000-07:00

L'Església i el claustre de Sant Francesc, de Maó, foren començats l'any 1719 i acabats el 1792. Es construïren sobre un temple gòtic de l'any 1459, dedicat a Santa Maria de Jesús de Natzaret. L'església és de nau única, amb decoració d'arcs, amb un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepció, també d'estil barroc. La façana és massissa i té un portal d'estil romànic. El claustre és de planta quadrada, amb quatre plantes; al mig, hi ha un pou. Segueix unes línies barroques. Amb la desamortització de l'any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nautica; després Biblioteca Pública, institut de batxillerat, Casa de la Misericòrdia i, finalment, Museu de Menorca.

MOLÍ DES COMTE (CIUTADELLA)

2011-10-16T01:43:00.000-07:00

El molí des Comte és un dels pocs molins que queden a Menorca amb una base de dues plantes (la baixa servia de magatzem i la planta pis era l'habitatge del moliner), amb la torre cilíndrica que les travessa, igual que els altres de l'illa, i amb l'escala interior que, en aquest cas, començava a la planta pis i arribava fins al pis de les moles.

A principis del segle XIX, sobre el 1812-1813, el va edificar la senyora Francisca Olives Equella, mare del primer comte de Torre Saura, juntament amb el local contigu, cobert amb voltes de quatre arestes i d'una gran qualitat espacial, que es feia servir per emmagatzemar els productes del camp. El molí va deixar de funcionar com a tal el 1905.

La part més interessant del conjunt són els sostres de la planta baixa, avui convertida en un bar, i els del primer pis, realitzats amb voltes de quatre arestes de pedra de marès. També la rampa que dóna accés al primer pis des del carrer, per poder pujar el blat fins al pis superior des del magatzem veí, introdueix un perfil inclinat a la façana que es complementa amb l'escala a l'altre costat. L'esmentat magatzem, únic exemple de magatzem urbà de finals del segle XVIII que coneixem a Menorca, és un espai de planta rectangular situat darrere de les cases que donen a la Contramurada, amb dues fileres de pilars que sostenen les voltes de pedra de marès.

AJUNTAMENT DE CIUTADELLA

2011-10-13T05:41:00.000-07:00

L’any 1865, l'antic palau del Governador de la plaça des Born va ser cedit a l'ajuntament de Ciutadella. Llavors, es va acordar adaptar-lo com a palau municipal seguint el projecte de l'arquitecte català Enric Sagnier i Villavecchia, autor d'obres molt significatives de la Barcelona de principis del segle XX.

L'actual edifici de l'Ajuntament va ser inaugurat el 1925 després de molts anys d'obres.

Així i tot, després d’haver mantingut llargues discussions sobre si l'Ajuntament havia de continuar a l'edifici enfront de la Catedral en el qual havia estat sempre –antigament la seu de la Universitat General de l'illa i actualment ocupat per les dependències del Consell Insular de Menorca- o si era millor el seu trasllat al Born.

El Palau del Governador era l'antic Real Alcàsser construït sobre el “Qasr” musulmà que comptava amb la seva pròpia muralla, separada de la de la ciutat per la plaça d'armes del Born. La reforma per convertir-lo en Ajuntament va canviar les estructures antigues, només va deixar alguns testimonis de l'edifici original en algunes parts de la planta baixa.

L'última reforma va recuperar part del seu perfil original i va donar accés al bastió sobre el port per utilitzar-lo com a un espai lliure d'ús públic. També va modernitzar espais interiors per fer més funcionals les dependències.

La façana principal és l'element més sorprenent del conjunt.

L'arquitecte que la va crear volia formalitzar la presència de l'Alcàsser i reinterpretar els porxos de ses Voltes en un nou espai porticat que donava caràcter públic a l'edifici.

Les úniques peces interiors d'interès són l'escala d'accés a la planta noble i la sala de sessions, coneguda com a saló gòtic, reformat el 1953 i decorat amb plafons pintats per l'artista de Ciutadella Nina Camps i Vives, sota la direcció de Josep Mascaró Pasarius.

CALA DES FRARES (CIUTADELLA)

2011-10-10T01:43:00.000-07:00

ILLA DEL REI (MAÓ)

2011-10-07T00:36:00.000-07:00

Illa del Rei així anomenada per ser l’indret on va desembarcar el rei Alfons III, l'any 1287, quan va arribar per conquistar l’illa de Menorca als musulmans. En l'actualitat es porta a terme una recuperació d'aquest emplaçament tan singular situat al centre de la badia del port de Maó. L'únic edifici de l’illa és un antic hospital militar, construït pels anglesos al segle XVIII. En aquella època, l’illa era coneguda com Bloody Island.

Es realitzen visites a l'illa a través de l'Associació d'Amics de l’Illa de l’Hospital.

CALA CORB (ES CASTELL)

2011-10-04T00:16:00.000-07:00

PLATGETA D'EN SALER - SANTA TERESA (ES MERCADAL)

2011-10-01T01:51:00.000-07:00

CALA DES DEGOLLADOR - SA PLATJA PETITA (CIUTADELLA)

2011-09-29T03:17:00.000-07:00

ESGLÉSIA DEL ROSER - SALA MUNICIPAL D'EXPOSICIONS DEL ROSER (CIUTADELLA)

2011-09-26T02:08:00.000-07:00

Principi segle XVIII – barroc

Aquest temple es va edificar a finals del segle XV i va quedar danyat encara que no destruït del tot el 1558. Aquest temple primitiu va ser substituït per un altre a la fi del segle XVII.

És un dels exemplars més interessants del període barroc menorquí, de planta de nau única coberta amb voltes d'aresta, amb tres capelles a cada costat i un creuer, que té la mateixa amplada que la nau, cobert amb una cúpula rematada amb una llanterna .

El que més sorprèn de l'interior és la utilització de l'estriat de la pedra de marès en gairebé tots els ornaments d'arcs, filets i arestes de les voltes, així com les voltes de petxina que rematen els sostres de les capelles i el gran equilibri de proporcions l'espai interior.

El conjunt coincideix estilísticament amb el palau Saura, la capella de les Ànimes de la Catedral, el reraltar dels Socors i el creuer i el cambril de l'ermita de Gràcia, totes obres de membres de la família Amorós, que van ser els executors a Menorca de els pocs edificis que connecten tímidament amb el barroc.

De totes les façanes de les esglésies de Menorca la del Roser és la de major qualitat arquitectònica. Destaca la rosassa amb la Mare de Déu del Roser i l'acabat amb balustrada inclinada per recórrer la contraportada. La torre del campanar és del segle XIX. Els anglesos, durant l'ocupació de Menorca, van voler utilitzar-la per culte anglicà.

L'església del Roser va ser sistemàticament destruïda el 24 de juliol de 1936. Finalitzada la guerra, no es va tornar a obrir al culte i poc temps després el bisbe va instal•lar-hi una branca de la secció femenina d'Acció Catòlica, fins als anys setanta en què queda tancada. Posteriorment, als anys noranta, la diòcesi va cedir l'edifici a l'Ajuntament de Ciutadella que va convertir l'església en una sala d'exposicions.

L'última restauració del 2002, li ha concedit una nova categoria, respectuosa amb l'edifici i d'acord amb el seu ús actual.

PLAÇA DES MERCAT A PLAÇA DE LA LLIBERTAT (CIUTADELLA)

2011-09-22T00:39:00.000-07:00

La plaça des Mercat ha estat concebuda com a un conjunt i amb un clar intent d'aconseguir espais més amplis al centre de la ciutat. També és l'única mostra de l'arquitectura de ferro del XIX que s'ha conservat fins avui dia a Menorca.

Única intervenció urbana de certa entitat realitzada en el casc antic de Ciutadella, en els mateixos anys que s'estava enderrocant la muralla i començaven a formar-se les avingudes de la Contramurada edificada sobre l'hort del Convent agustí del Socors.

Els porxos en forma de U, simples i rotunds, sense cap ornamentació, generen una plaça oberta orientada a ponent que mira cap a la façana posterior del Seminari. Sota les seves voltes va acollir les parades de venda de verdures. Anys després, al 1895, es va construir l'estructura metàl•lica central amb la funció de protegir-ne els taulells per a la venda de peix, i la peça lineal adossada al Seminari que alberga les carnisseries, totes dues d'una gran transparència visual.

La coberta dels dos elements lleugers es va realitzar amb teules vidrades de colors verd i ocre, seguint les pautes utilitzades en edificis similars a fora de l'illa.

PENYA DE S'INDI (ES MERCADAL)

2011-09-19T10:38:00.000-07:00

CAMÍ DE CAVALLS RUTA 14 CALA GALDANA (FERRERIES) - SANT TOMÀS (ES MIGJORN GRAN)

2011-09-15T01:02:00.000-07:00

CALA GALDANA

CALA MITJANETA

CALA MITJANA

PLATJA DE BINIGAUS

PLATJA DE SANT ADEODAT

PLATJA DE SANT TOMÀS

ERMITA DE SANT LLORENÇ DE BINIXEMS (ALAIOR)

2011-09-13T06:01:00.000-07:00

L'església de Binixems, o millor dit el conjunt format per l'església i l'antiga rectoria, és una obra de petites dimensions, totalment emblanquinada. La façana principal es troba orientada a llevant, amb un portal d'arc rebaixat, un conjunt enrajolat amb la figura del sant titular i una espadanya rematant el capcer.

Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca (1303) i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro . El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal. Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889.

Arribats al 1957 s'hi obrí una escola rural, tot utilitzant l'antiga rectoria, la qual queda dividida en les aules (planta baixa) i la casa del mestre (planta superior). El 1961 es reconstrueix la creu de pedra situada al centre del pati, a més de practicar-se noves intervencions al temple. Avui Binixems és un refugi per a grups juvenils i també un lloc de trobades.

CATEDRAL DE MENORCA - ESGLÉSIA DE SANTA MARIA (CIUTADELLA)

2011-09-11T03:40:00.000-07:00

Aixecada per ordre del rei d'Aragó Alfons III després de la conquesta de Menorca (1287). Pertany a l'estil gòtic català d'una sola nau de 14,5 m . d'amplària, coberta amb volta de creueria de sis trams, amb una altura de 23 m . Cada tram està delimitat per arcs formers que reposen sobre els capitells decorats amb bordons. Els trams estan recorreguts en diagonal per arcs secundaris que clouen en una clan circular esculpida. Les capelles estan separades per pilastres trilobulades que clouen en capitells decorats amb motius vegetals.

L'església ha sofert greus atemptats en el curs de la història. L'any 1558 l'assalt turc significà la destrucció de tot el moblatge litúrgic, perjudicant força les estructures, de manera que l'any 1626 s'esfondrà una part de la volta, el que determinà el mestre d'obres encarregat de la reconstrucció a donar major fondària a algunes capelles laterals.

A finals del segle XVI es construí la primera capella del Santíssim darrere l'absis, amb entrada pel fons d'aquest darrere el retaule de la capella major. En els darrers anys del segle XVII es construí la capella de les Ànimes vora el campanar i ja en el s. XVIII el cos exterior que cobeja el rellotge.

Constituïda en catedral l'any 1795 l'església de Santa Maria de Ciutadella experimentà importants reformes al llarg del segle XIX: la portada neoclàssica de la façana principal que amagà l'antic portal gòtic de singular rellevància i les successives capelles del santíssim Sagrament enfront del portal lateral.

En esclatar la guerra civil, el 1936 la catedral menorquina fou saquejada novament i es perdé tot el patrimoni mobiliari i documental. Durant el pontificat del bisbe Dr. Pascual (1939-1967) es dugué a terme una restauració y reforma substancials.

L'any 1986 es posà en marxa un procés de restauració integral de la fàbrica, començant per l'exterior i acabant les obres l'any 2008. La restauració i reforma han donat al temple una nova fesomia, que accentua l'espai, dóna protagonisme a la llum i valora la sòbria mesura de les línies ogivals d'aquest assolit monument del gòtic català.

CASTELL DE SANT NICOLAU (CIUTADELLA)

2011-09-09T00:43:00.000-07:00

El castell de Sant Nicolau forma part de les nombroses torres militars de defensa repartides al llarg de tota la costa de Menorca durant les ocupacions d'espanyols, francesos i anglesos, entre els segles XVII i XIX.

I de totes les torres costaneres realitzades a l'illa, la del castell de Sant Nicolau és la que té una arquitectura més elegant malgrat que el seu objectiu prioritari era defensar i vigilar la boca del port de Ciutadella.

Entre l’austeritat constructiva de les talaies del XVI destinades a la vigilància i la senzillesa formal del motllo amb què van ser fetes les torres de defensa costanera britàniques de finals del XVIII, la torre de Sant Nicolau és una mostra depurada de l'arquitectura que practicaven els enginyers militars espanyols a finals del segle XVII.

A les entrades de molts ports de la Mediterrània (Rodes, Palma, etc. ) es van construir torres i talaies dedicades a Sant Nicolau, patró dels mariners. Al segle XIV ja apareix citada l'església de “Sant Nicolau de boca de Port” al costat de la torre, complint la funció de far per guiar les embarcacions.

El 1990 es va portar a terme una completa restauració de l'edifici. L'existència de murs plans, traçats al 1782 per l'enginyer Blas Zapino, als arxius militars, va permetre la recuperació de les dues tortees que havien desaparegut i de la portada d'ingrés, així com del pont llevadís.

El castell és de planta octogonal amb un sòcol tallat a la roca i un fossat perimetral de vuit metres d'ample i dos de profunditat amb un pont davant de la porta. Els vuit paraments del cos de la torre estan construïts amb pedres de marès i omplert de pedra i morter.

A l'interior, una columna central sosté la volta prevista inicialment per poder suportar de sis a vuit peces d'artilleria. Dins es guardaven queviures, armament i pólvora. També servia com a lloc d'habitatge dels soldats. L'escala de cargol que comunica les plantes està encastada en el mur, i sobresurt per damunt de la plataforma artillera en forma de tortea per poder comunicar-se visualment amb les talaies dels voltants. Aquest element arquitectònic singularitza el castell i li aporta el contrapunt necessari per fer-ho més esvelt.

La terrassa era la zona d'atac i vigilància, on havia col•locats diversos canons.

SES PENYES DE BINIGURDÓ (ES MERCADAL)

2011-09-06T11:59:00.000-07:00

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE L'ASSUMPCIÓ -SA FAROLA- (CIUTADELLA)

2011-09-04T02:07:00.000-07:00

CALA EN BASTÓ (CIUTADELLA)

2011-09-01T06:29:00.000-07:00

Petita cala ubicada a la costa oest del municipi i situada dins d'una Àrea Natural d'Especial Interès.

S'AIGUA DOLÇA (CIUTADELLA)

2011-08-30T12:41:00.000-07:00

Cala de roca pròxima a Cala Blanca amb fons d’arena blanca.

LLUCMAÇANES

2011-08-28T09:57:00.000-07:00

COVA D'EN XOROI -CALA EN PORTER (ALAIOR)

2011-08-26T06:20:00.000-07:00

La Cova d’en Xoroi s’ha convertit en un dels principals atractius turístics de Cala en Porter. Una imponent cavitat natural situada en un inexpugnable penya-segat, al terme municipal d’Alaior.

Segons la llegenda un desconegut que havia arribat a l'illa, anomenat pels menorquins el moro Xoroi, va segrestar una jove i se la va endur a la cavitat que li servia d'amagatall. Un dia, una providencial nevada va cobrir la zona d'un mantell blanc i unes petjades sobre la neu van guiar als pagesos veïns fins a la casa de Xoroi. Els homes armats van entrar a la cova, descobrint que Xoroi i la jove havien format una família i tenien tres fills. El final de la llegenda és tràgic: Xoroi i el seu fill major al veure’s envoltats es van llançar a la mar pel penya-segat. La seva companya i els seus altres dos fills van ser traslladats a Alaior, on es diu que encara viuen descendents de la parella.

TORRE DE DEFENSA CIM DE MONTE TORO -358m (ES MERCADAL)

2011-08-24T05:45:00.000-07:00

Al costat de l'església, formant un dels murs del pati interior del Santuari, es troba una torre de defensa construïda el 1558 sobre l'antiga talaia. Es tracta d’una torre de planta rectangular, de 12 x 15 metres i una altitud de 10 metres. La torre té 3 plantes i destaca el potent talús de la seva base. Els potents murs arriben a mesurar 2,5 metres d’amplada.

A conseqüència de l’atac de Barba-roja a Maó al segle XVI i que va finalitzar amb una gran quantitat de persones en captivitat, es va crear la torre del Toro perquè albergués la població davant l’eventualitat d’un altre possible atac.

Dins del pati hi ha un pou i un monument dedicat als menorquins que emigraren a Florida durant el segle XVIII guiats pel pare Pere Camps Gener, natural d'Es Mercadal, i a l'exterior del recinte es troben altres monuments commemoratius.

AJUNTAMENT DE MAÓ

2011-08-22T01:39:00.000-07:00

Es va construir en el mateix espai on encara és avui, l'any 1613; trobam els seus antecedents en un edifici del carrer Nou, on estava radicada la Universitat de Maó, és a dir, l'Administració local d'aquella època.

L'any 1613 es va traslladar a la plaça de la Conquesta. El rellotge és de l'any 1731, d'origen anglès. Devers el 1789, l'edifici va ser reformat i de l'anterior només queda el soterrani. Aquesta reforma es basa en la decoració barroca d'influència francesa, segons el projecte de l'enginyer Francisco Fernández de Angulo. A l'interior destaquen el Saló Noble i la Galeria de Menorquins Il•lustres.

El destí actual és l'Ajuntament de Maó i hi ha les oficines administratives

CALA DES MURTAR (MAÓ)

2011-08-19T03:35:00.000-07:00

És la més petita de les urbanitzacions de la costa nord. Ben igual que les veïnes de sa Mesquida i es Grau, no ha sofert en excés la influència del turisme i continua ocupada, bàsicament, per famílies maoneses; també compta amb associació de veïns i festes a l’agost. La cala des Murtar és un macar envoltat d’una costa retallada, elevada i fosca, però protegida del nord per la punta Negra. El seu nom respon a l’abundància a la zona de l’arbust conegut com a murta, de belles flors blanques, que, quan esclaten a la primavera, li confereixen una bellesa espectacular.

ULLASTRE CENTENARI -ENTRADA TIRANT- (FORNELLS)

2011-08-17T02:33:00.000-07:00

ESGLÉSIA I CONVENT DE LA CONCEPCIÓ (MAÓ)

2011-08-14T01:58:00.000-07:00

L'Església i convent de la Concepció de Maó és un convent de clausura construït sobre terrenys de l'antiga muralla, entre 1616 i 1623, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Quasi no té façana exterior, perquè l'edifici s'obre cap el penyal del port. Devers l'any 1804 es va dedicar una sala a l'ensenyament per a fillets.

L'interior de l'edifici és molt senzill i el convent és irregular, pobre, amb poca decoració. Està format per una zona amb 12 cambres i una altra amb 13.

PLATGES DE FORNELLS

2011-08-11T08:50:00.000-07:00

El verd dels jardins contrasta amb l'arquitectura rústica

Les casetes blanques de Platges de Fornells imiten l'arquitectura típica menorquina

MURALLA DE CIUTADELLA

2011-08-08T11:02:00.000-07:00

Ciutadella, capital de l’illa, i Maó, protegint el seu port, es van refugiar sens dubte al darrere d’unes fermes muralles.

El Bisbe Sever (any 418) diu que els púnics varen fundar “duo parva oppida” a Menorca referint-se a Maó i Ciutadella, és a dir “dues petites ciutats fortificades”. Sota la dominació islàmica la “Medina Menurga” comptava amb un “QUASR”, o Alcàsser a la zona de l’ajuntament amb muralla pròpia, i un altre mur que tancava la petita població, sobre el penya-segat del port.

Jaume II de Mallorca va començar la construcció de les muralles cristianes, ampliant molt el traçat de les musulmanes en haver d’incloure els convents de Sant Francesc i Santa Clara. La nova muralla, traçada pel mestre “Ponç” el 1303, tenia les torres rodones, a imitació de les de Perpinyà.

A partir d’aquí, se’n van succeint les preocupacions dels reis per assegurar la defensa de Ciutadella. Es van succeir noves construccions de murs i torres fins que a mitjans del segle XIV, Pere IV va unir les muralles amb el Reial Alcàsser.

DEMOLICIÓ DE LES MURALLES. L’any 1868 aproximadament va començar la demolició de les muralles de Ciutadella. Una demolició que va durar fins al primer terç del segle XX, moment en el qual va desaparèixer el bastió ocupat per l’escola Joan Benejam.

Finalitzada la demolició de les muralles, les úniques restes que es conserven d’aquella important obra de defensa són els bastions del Governador i de sa Font, aquest últim amb uns escuts esculpits, molt erosionats pel pas del temps.

PONT DE SANT ROC (MAÓ)

2011-08-05T16:26:00.000-07:00

És l'únic vestigi de les antigues murades medievals de la ciutat. D'ell sortia el camí vell d'Alaior i se'l coneixia, també, com Portal de Dalt o d'en Servera. Va ser profundament restaurat després del saqueig que el pirata Barba-rossa va infringir a la ciutat de Maó, l'any 1535. D'arquitectura típicament medieval, conserva les dues torres, amb els seus matacans, enllaçades per un pas exterior sota del qual es troba la porta.

ALAIOR

2011-08-03T05:38:00.001-07:00

ESGLÉSIA DE NA MACARET (ES MERCADAL)

2011-07-31T02:46:00.001-07:00

ILLOT DE BINISSAFÚLLER (SANT LLUÍS)

2011-07-29T05:48:00.001-07:00

REIAL MONESTIR DE SANTA CLARA (CIUTADELLA)

2011-07-27T05:22:00.000-07:00

Aquest monestir va ser fundat pel rei Alfons III d’Aragó en 1287, després de conquistar Menorca als musulmans. El convent medieval fou destruït pels turcs en 1558, per la qual cosa hagué de ser reedificat a finals del segle XVI i principis del XVII. La peça artística més important del convent que pogué salvar-se del saqueig turc és un relleu de fusta d’estil renaixentista, datat entre finals del segle XV i principis del XVI. Es tracta d’un plafó que representa l’adoració dels pastors, i que degué formar part d’un retaule en el qual es reproduïa, en diferents escenes, el cicle del Nadal. És una obra de notable qualitat artística. El monestir fou novament enderrocat durant la Guerra Civil per ordre de les autoritats locals del Front Popular. L’edifici actual data de la dècada de 1940, tot i que es conserven algunes dependències de l’antic convent, com ara el locutori. El monestir de Santa Clara ha estat, al llarg dels segles, un dels principals centres de la vida religiosa de Ciutadella. Encara manté el seu protagonisme durant les festes de Sant Joan, quan la cavalcada dóna voltes pels carrers propers al convent i entra en el pati del monestir durant els anomenats caragols de Santa Clara.

TORRE D'ADDAIA (ES MERCADAL)

2011-07-25T05:50:00.000-07:00

Aquesta torre va ser construïda pels anglesos el 1800. És una torre troncocònica. Ha estat sotmesa a una profunda restauració per part dels seus propietaris, però ha perdut el matacà que protegia la porta d'entrada. En la documentació anglesa s'assenyala que a aquesta torre li corresponien 18 soldats i tenia provisions per a un mes. El diàmetre de la base és de 12'21 metres. El gruix dels murs a la zona de la base supera els 2'5 metres d'amplitud. L'alçada de la torre és de 8'25 metres. La planta baixa amb diverses dependències estava reservada per magatzem i polvorí. L'accés del pis intermedi amb la terrassa superior finalitzava en el matacà. La terrassa superior s'envoltava d'un ampli parapet situat entre dos bordons. El matacà originari tenia 5 mènsules. Cada 4 metres es reforçava l'estructura de la torre afegint fileres de carreus.

ESGLÉSIA I CLAUSTRE DEL CARME (MAÓ)

2011-07-23T04:19:00.000-07:00

Després de molts anys de gestions, els carmelites van aconseguir autorització del govern anglès per a l'edificació a Maó d'una església i convent per a la seva orde. L'edifici, començat el 1750, es va anar construint al llarg de més de 70 anys. D'estil neoclàssic, la del Carme és la més espaiosa de les esglésies de Maó.

Paral.lelament a l'església del Carme es va edificar el claustre. De línies molt sòbries, destaca el conjunt de ménsules esculturades de la planta baixa. Desamortitzat en 1835, va albergar la presó, els tribunals de justícia i el mercat. Actualment, manté el mercat a la planta baixa i diferents instal.lacions culturals al pis superior.

MONUMENT AL REI ALFONS III D'ARAGÓ - PLAÇA DE LA CONQUESTA- (MAÓ)

2011-07-20T03:04:00.000-07:00

Escultura erigida l'any 1950 en memòria del rei Alfons III, que va conquerir l'illa de Menorca als musulmans l'any 1287. És obra de l'escultor català Frederic Marés.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA (ALAIOR)

2011-07-14T01:09:00.000-07:00

L'església de Santa Eulàlia (1674-1690) fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior.Des del 1995 fins al 2008 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

TORRE DE SANT FELIPET (ES CASTELL)

2011-07-12T08:16:00.000-07:00

La torre es construí l'any 1798, a l’emplaçament de l’antic fortí del mateix nom que havia estat enderrocat el 1782 per ordre de Carles III; l’enginyer director de l’obra fou el capità d’enginyers D’Arcy, sota el comandament del general Stuart. El tipus de torre correspon a les construïdes pels anglesos a Menorca: tres plantes, magatzem, allotjament de tropa i pis superior per a combat. Actualment la torre té una porta practicada a la planta baixa i el pis d'enmig ha caigut. Al voltant de la torre hi ha una bateria amb sis canoneres a barbeta per allotjar-hi els corresponents canons, situada a la punta oriental del Llatzeret, que es construí a la mateixa època que la torre, 1798-99, durant la darrera ocupació anglesa de Menorca

ES PINARET (CIUTADELLA)

2011-07-09T11:41:00.001-07:00

Es Pinaret està situat al migjorn de Ciutadella, al km 1,7 de la carretera que comunica la ciutat amb el cap d'Artrutx.
Dins el recinte hi ha: Una Area Recreativa, la Casa de Colònies i el Camp d’Aprenentatge.
És un lloc menorquí tradicional que conserva els seus elements característics: casat, bouers, era, sínies, barraques de bestiar, etc. La zona és un canal que conserva la part de conreu, hort amb arbres fruiters i una zona d'ametllerar i garrover en fase de recuperació. A la part de Tramuntana hi ha una garriga amb pins en bon estat de conservació.

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP (MAÓ)

2011-07-07T03:15:00.000-07:00

L'Església de Sant Josep de Maó fou construïda l'any 1738 per la comunitat de mestres de cases, fusters i calefactors, dedicada a Sant Josep. És un edifici d'estil molt senzill, de nau única, amb petites capelles a cada banda. En el període entre 1764 i 1782 passa a formar part del culte anglicà, però amb la dominació espanyola de 1802 passa de forma definitiva al culte catòlic.

ILLA DEL LLATZERET (PORT DE MAÓ)

2011-07-05T05:00:00.000-07:00

Edificació sanitària que entre 1817 i 1917 va donar servei a milers de vaixells que, provinents d’altres ports, podien ser portadors de persones i mercaderies infectades, i, per tant, estaven obligats a passar la quarantena.

ES MIGJORN GRAN

2011-07-03T01:07:00.001-07:00

PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL ROSER (ES CASTELL)

2011-07-01T01:40:00.000-07:00

L’Església de la Mare de Déu del Roser, d’estil neogòtic, edificada entre finals del segle XVIII i principis del XIX, en substitució del temple que hi havia en el Raval de Sant Felip, i abans, la capella del mateix nom situada a l’interior de la fortalesa. En el seu interior es conserven retaules de pedra de valor estimable. Entre d’altres, cal destacar el retaule de Sant Jaume i el de Sant Pere (s.XVIII).

S'ALGAR (SANT LLUÍS)

2011-06-29T00:23:00.001-07:00

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLUÍS

2011-06-27T00:46:00.000-07:00

Temple d'estil neoclàssic realitzat pel francès Antoine D'Allemand entre finals del segle XVII i gran part del segle XVIII.

És un temple de planta rectangular d'una sola nau amb volta de creueria i capelles laterals. Destaca la seva façana, de color blanc, amb un bell pòrtic de tres arcs de mig punt sobre el qual se situa el frontó amb l'escut d'armes de França. A la part de darrere del temple sobresurt el seu campanar de més de 30 metres d'altura format per dos cossos, l'inferior de planta quadrada i el superior octogonal.

TALAIOT DE TREBALÚGER (ES CASTELL)

2011-06-21T00:29:00.000-07:00

Aquestes torres de forma troncocònica són les que donen nom a tota la cultura prehistòrica de Menorca i Mallorca.
Aquest exemplar és de planta el·líptica i té una entrada alçada a la banda Est. És un dels talaiots més antics i correspon al talaiòtic inicial (1500 – 1000 aC).
Aquest edifici es superposa a una edificació anterior d’època pretalaiòtica.

ILLA DE LA QUARANTENA - ILLA PLANA (MAÓ)

2011-06-19T00:34:00.000-07:00

L’Illa de la Quarantena és un illot situat a l’interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m2 i uns perímetres de 500 metres.
Aquest illot va ser el primer llatzeret de Menorca, ben proper a l’antiga Península de Sant Felipet on més tard es construiria el llatzeret general i, per tant, es convertiria en illa. Aquest primer llatzeret prèviament se l’anomenava l’Illeta degut a la seva diminuta extensió i actualment també se la coneix amb el nom d’Illa Plana, però a partir de 1490 se l’anomenà l’Illa de la Quarantena perquè començà a ser destinada a expurgar gèneres, incinerar robes de passatgers i tripulants de vaixells infectats, i per dipositar-hi les mercaderies que devien ser orejades abans de ser desembarcades a Maó.
Aquest llatzeret fou construït en època anglesa, quan aquests feien construccions molt simples i provisionals per protegir les mercaderies i els guardes de sanitat. Aquestes construccions provisionals van ser substituïdes en finalitzar l’ocupació anglesa per a una construcció de dos cossos i un sol pis, la qual es conservà fins ben entrat el segle XX, quan fou enderrocat per a construir-hi unes instal·lacions militars.
El Llatzeret de Maó havia d’acollir les naus o vaixells amb destinació a qualsevol costa espanyola, que fossin sospitosos de transportar un perill sanitari i que arribés des de qualsevol punt. Fins i tot, les naus provinents d’Amèrica i amb destí a la costa del cantàbric també havien de passar per l’Illa de la Quarantena, tot i així , aquesta era una excepció ja que les naus procedents d’Amèrica no eren vistes com a una amenaça degut al llarg viatge i, per tant, efectuaven com a màxim, quarantenes d’observació curtes que consistien només en deixar el vaixell en roda abans d’entrar al port i desembarcar, sempre que no es produís cap incident sanitari. Tanmateix, cada vegada hi havia unes normatives internacionals sanitàries més rigoroses, fet que produí a l’any 1842 la inauguració d’un nou llatzeret general per tal d’atendre les necessitats sanitàries procedents de l’Atlàntic. Aquest llatzeret se situà a les illes de San Simón i San Antonio a la ria de Vigo.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA (MAÓ)

2011-06-17T00:17:00.000-07:00

Construïda en el s.XVIII, sobre l’emplaçament d’una església gòtica del s.XIII. L’interior és d’inspiració neogòtica i compta amb un orgue monumental de gran qualitat instrumental i artística. L’orgue va ser encarregat, l’any 1806, pel rector, Gabriel Alenyar, als mestres Francisco Otter i Joan Kiburz, residents a Barcelona. Quan l’any 1809 estava acabat, hi va haver problemes en el seu trasllat a conseqüència de la guerra napoleònica i del seu temen, fa 15 metres d’alçada i 9 metres d’ampla. Té quatre teclats i 3006 tubs sonors, dels quals 197 són de fusta i la resta de metall. Finalment es va inaugurar l’any 1810 i l’ornamentació artística va ser realitzada per l’escultor menorquí Francesc Comas. A l’estiu, s’ofereixen, cada dia, mini-concerts matinals (a les 11 h.)