SA TORRETA DE TRAMUNTANA -POBLAT TALAIÒTIC (MAÓ)

Aquest poblat té una de les set taules completes de Menorca. Ens trobem amb un santuari (la taula), un talaiot escalonat i cercles o vivendes talaiòtiques. El santuari o taula és bastant petit, conserva intacte el seu monument central i unes quantes de les seves pilastres, així com la seva façana. Va ser excavat a principis de la dècada de 1930 per l'arqueòlega britànica Margaret Murray.

ILLA PINTO -BASE NAVAL PORT (MAÓ) 2010

Aquest illot de forma octogonal de 500 metres de perímetre i formant part de la Base Naval, a la qual es troba unida per un pont de fusta que les comunica, en l’època medieval era coneguda com “Illa des Gegants”.
En l’actualitat, part del seu espai s’utilitza per a restaurar embarcacions antigues. A les festes patronals, es manté el tradicional festeig dels focs artificials.

TORELLONET VELL -TALAIOT (SANT CLIMENT)

Construït a l'edat del bronze finalitza la seva ocupació al final de l'època romana. Als peus s'estenien els habitatges i es pot observar també un sistema de recollida d'aigua de pluja.

Sens dubte és el més espectacular i el millor conservat de Menorca. Aquest singular monument té un bell portal amb llinda monolítica a la part superior.

Podrem trobar-nos també al poblat, un altre talaiot amb llinda al portal inferior i que dóna accés a un corredor.

CALA ESCORXADA (ES MIGJORN GRAN)

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DE SON SAURA NOU (CIUTADELLA)

DINTELL MEGALÍTIC

BINIAC-L'ARGENTINA -NAVETA ORIENTAL (ALAIOR)

Naveta d'enterrament de tipus intermedi, on es realitzaren inhumacions col·lectives entre final del pretalaiòtic i el talaiòtic inicial (a partir del 1750 a.C.)

L'estructura d'aquest edifici és a mig camí entre els sepulcres megalítics i les navetes de planta allargada ja més evolucionades. La seva disposició consisteix en un corredor i una cambra de forma oval amb aproximació de filades i coberta per lloses horitzontals.

BINIAC-L'ARGENTINA -NAVETA OCCIDENTAL (ALAIOR)

Naveta d'enterrament de tipus intermedi, on es realitzaren inhumacions col·lectives entre final del pretalaiòtic i el talaiòtic inicial (a partir del 1750 a.C.)

L'estructura d'aquest edifici de planta circular és a mig camí entre els sepulcres megalítics i les navetes de planta allargada ja més evolucionades. No s'ha localitzat la coberta del corredor, que comunica amb la cambra per una llosa perforada amb un rebaix on encaixar la porta.

SANT AGUSTÍ VELL - POBLAT TALAIÒTIC (ES MIGJORN GRAN) 2010

Poblat Talaiòtic (1300 a.C. fins 123 a.C.) de notables dimensions. Aquest poblat, al costat del Barranc de Binigaus, domina un dels accessos a aquest torrent, motiu pel que segurament va tenir una certa importància estratègica. El que queda d'aquest jaciment no és molt gran; quasi totes les ruïnes es troben entre dos talaiots separats uns 200 metres, encara que hi ha una zona addicional de ruïnes a uns 300 metres al sud del talaiot occidental. Entre els dos talaiots podem veure nombroses columnes monolítiques, que són les principals delatores que hi ha restes de cercles o vivendes talaiòtiques. Entre les restes d'aquestes vivendes, encara hi podem trobar un portal amb dentell , una petita sala hipòstila, o espai subterrani i restes de la que podria ser la muralla del poblat. Travessant la paret més moderna hi trobem el santuari o taula. No es conserva en molt bon estat degut a la pèrdua de molts dels seus elements, al ser travessats per aquesta paret. Però es poden veure algunes de les pilastres, una d'elles amb el seu capitell.

TORRE VELLA D'EN LOZANO -POBLAT TALAIÒTIC (CIUTADELLA)

Poblat talaiòtic de considerables dimensions amb varis talaiots entre els quals en destaca especialment un de molt ben conservat (el més a prop de Torre Nova d'en Lozano), que manté la cambra accessible.

En tota la superfície del jaciment s'aprecien restes d'estructures arquitectòniques.

TORRE NOVA D'EN LOZANO -TALAIOT (CIUTADELLA)

BINIGAUS NOU -ES GALLINER DE MADONA - SALA HIPÒSTILA (ES MIGJORN GRAN) 2010

La sala hipòstila més gran de l'illa té forma més o menys semicircular i consta de cinc columnes mediterrànies, és a dir, de pedres sobreposades, més estretes a la base que no al capitell. Adossats a les parets hi ha nombrosos pilars polilítics. En aquesta sala hipòstila, tos els suports del sostre, tant les columnes exemptes com les adossades són també polilítiques.

La utilitat que se'ls hi donava antigament a aquests tipus de construccions no està clara. És possible que diferents sales hipòstiles es dediquessin a funcions diferents. Com exemple més habitual de sales hipòstiles, les trobem adossades a cercles (vivendes talaiòtiques), encara que també n'hi ha adossades a altres construccions, aïllades, grans, petites, etc. Concretant, aquesta sala era una pleta fa molts pocs anys i, anteriorment deuria ser un galliner, a jutjar pel seu nom popular (Galliner de Madona).